Els participants estan agrupats en diverses categories que competeixen de forma separada. Hi ha equips de Mushing (formats per un grup de 6 a 12 gossos i una persona que dirigeix el trineu) i de Skijoring (un esquiador és ajudat per 1 o 2 gossos).

Els participants també es classifiquen segons siguin races nòrdiques com Siberian Husky, Samoyedo, Alaskan Malamute, Akita inu, etcètera… o els anomenats Alaskans, encreuaments entre races nòrdiques i gossos freqüentment utilitzats per activitats com la caça. Els primers aconsegueixen bons temps a les etapes de llarga duració i s’adapten molt bé a les condicions adverses, mentre que els segons són extremadament ràpids i explosius però més sensibles al fred i al desgast dels dits per l’erosió contínua de la neu i el gel. Tot i que reben molt bona atenció i cures diàries, alguns gossos pateixen lesions lleus i per això utilitzen “botins” de roba sintètica.

Els gossos són, per instint, caçadors en grup. Quan surten a córrer tots junts demostren una energia i una excitació màxima. En cap moment són forçats a córrer, i sempre són obligats a descansar si estan malalts, lesionats, o molt cansats. Els diferents punts de control de cursa i l’equip veterinari asseguren el benestar dels animals dia i nit.  Durant la cursa, si un gos no pot o no vol córrer més, és transportat fins a la meta a l’interior d’un sac situat al trineu. Les normes són molt estrictes i fins i tot es realitzen controls aleatoris per evitar el dopatge.

Per sort, la majoria de curses es desenvolupen amb total normalitat, sense incidents ni ferits. A part d’atendre els nostres esportistes d’elit vam tenir l’oportunitat de gaudir d’un paisatge excepcional.

Poques hores de son, molt fred i molta feina, a canvi d’un ambient immillorable i una experiència del tot inoblidable.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=16LAfYIi_5E[/youtube]