Els tumors de la glàndula mamària són el tipus de tumor més freqüent en les gosses, (fins al 50% dels tumors). Aproximadament, del 35 al 50% són malignes.

En les gates són menys freqüents (1/3 dels tumors) però, en aquest cas, fins al 90% són malignes.

Els mascles també poden tenir tumors mamaris. Són molt poc frequents però solen tenir un comportament molt agressiu.

SIGNES CLÍNICS

De la mateixa manera que els tumors mamaris en persones, no es noten i normalment no s’observen símptomes en les primeres fases. Només es nota un bony a la panxa. En molts casos, es detecta el tumor quan aquest sagna o s’infecta, quan fa mala olor i taca.
Si el tumor metastatitza, s’estén cap a altres parts del cos com els pulmons. Llavors pot causar inapetència, pèrdua de pes, letargia, tos, dificultat per respirar i finalment la mort.

A les gosses solen aparèixer a les mames més properes a les potes del darrere. En canvi, a les gates apareixen a les mames més properes a les potes del davant.

FACTORS PREDISPOSANTS

- NOMBRE DE ZELS: no hi ha evidències que demostrin que una femella necessiti tenir un zel o  cadells per al seu benestar físic i mental. A més, l’exposició a les hormones sexuals produïdes pels ovaris augmenta el risc a patir tumors mamaris i també condiciona la seva malignitat. Per reduir el risc de patir tumors mamaris i prevenir l’aparició d’altres malalties de l’aparell reproductor és molt recomanable esterilitzar les femelles quan són joves (6 – 9 mesos d’edat).

 El risc de desenvolupar tumors mamaris és del 0,05% si s’esterilitzen abans del primer zel, del 8% si es fa després i del 26% si es fa després del segon.

El risc és del 6% si s’esterilitzen abans dels 6 mesos d’edat i del 14% si es fa entre els 6 i els 12 mesos. Hem de tenir en compte que les gates no esterilitzades tenen 7 vegades més risc de patir tumors mamaris que les esterilitzades.

- RAÇA I ALTERACIONS GENÈTIQUES:  

 Les races de mida petita tendeixen a desenvolupar més tumors mamaris, tot i que només un 15% són malignes. Les races grans són menys propenses però fins al 58% són malignes. Les gosses de races pures també tenen més predisposició que les creuades. Les races més predisposades són: canitx, chihuahua, dachshund, yorkshire terrier, maltès, cocker spaniel, springer spaniel anglès, setter anglès, spaniel bretó, pastor alemany, pointer, dòberman i bòxer.

Les siameses presenten el doble de risc que les altres races degut a alteracions genètiques que també les predisposen a  patir altres tipus de càncer.

- EDAT i SEXE: Afecten principalment a animals de mitjana o avançada edat.

 Majoritàriament es presenten a partir dels 10-11 anys. En femelles el 40 – 50% dels tumors són malignes, en mascles menys de l’1%.

Apareixen principalment entre els 8 i els 12 anys.

- OBESITAT i DIETES CASOLANES: es pensa que l’obesitat dins el primer any de vida i les dietes riques en carn vermella poden predisposar les femelles no esterilitzades a patir tumors mamaris.

- TRACTAMENTS PER INTERROMPRE EL ZEL: els progestàgens augmenten el risc de desenvolupar tumors mamaris perquè estimulen la proliferació de cèl·lules mamàries. La millor manera d’evitar el cicle reproductiu definitivament és l’ovariohisterectomia (OHE).

DIAGNÒSTIC

El diagnòstic dels tumors mamaris es basa en la biòpsia. La citologia pot ajudar a diferenciar abans de la cirurgia entre “benignes i malignes” i entre tumors de mama i tumors d’altres tipus. És molt important fer el diagnòstic individual per a cada nòdul ja que els tumors benignes i malignes poden coexistir.

Hi ha proves complementàries que poden ser necessàries per buscar metàstasis i definir el pronòstic:

-        Anàlisi de sang per avaluar l’estat general de l’animal.

-        Radiografies i Tomografia Computeritzada.

-        Ecografia.

-        Citologia i biòpsia dels nòduls limfàtics regionals.

TRACTAMENT

El tractament d’elecció per als tumors mamaris és la cirurgia. En el cas que el tumor sigui maligne s’ha de considerar complementar la cirurgia amb quimioteràpia. L’administració de quimioteràpia depèn de diversos factors:

-        Mida del tumor

-        Ulceració de la zona

-        Metàstasi

-        Característiques microscòpiques del tumor

L’objectiu principal de la quimioteràpia és mantenir una qualitat de vida bona per l’animal controlant el tumor durant el màxim temps possible, per això els fàrmacs utilitzats en veterinària són menys agressius que els de medicina humana. A més a més, els gossos i els gats sembla que són més tolerants a la quimioteràpia que les persones i normalment no pateixen efectes secundaris tan severs.

S’ha de tenir en compte que encara que el tumor s’elimini completament, l’animal pot desenvolupar-ne més en el futur.

PRONÒSTIC

Els 3 factors principals a tenir en compte per establir el pronòstic són la mida del tumor, l’afectació dels nòduls limfàtics regionals i la metàstasi. Amb aquesta informació podem classificar els tumors en 5 estadis, sent els d’estadi 1 els que tenen un pronòstic millor.

PREVENCIÓ

La causa exacta dels tumors mamaris és desconeguda, de tota manera està demostrat que la majoria es poden prevenir si esterilitzem a les femelles abans de l’any d’edat o abans del tercer zel. Encara que l’efecte protector de l’esterilització és molt més clar en les gosses, també és important realitzar la cirurgia en gates.