QUÈ ÉS?
La torsió d’estómac (GVD) és una patologia potencialment fatal per a l’animal que la pateix. L’estómac es dilata per una acumulació de gas i acaba girant sobre el seu propi eix. Aquesta distensió de l’estómac resulta extremadament dolorosa, impedeix la circulació sanguínia del propi estómac i limita la quantitat de sang que arriba a altres parts del cos. L’animal entra en xoc, es redueix l’aportament d’oxigen i nutrients a les cèl·lules i es produeixen danys que poden ser irreversibles.
Pot afectar qualsevol raça de gos, però resulta més comú en races grans i gegants amb tòrax profund com el Gran Danès, Sant Bernat, Brac de Weimar, Pastor Alemany, Golden i Labrador Retriever, entre d’altres.
SIGNES QUE PODEM OBSERVAR A CASA
La torsió gàstrica apareix de manera sobtada i sol evolucionar ràpidament. Alguns signes són:
- Col·lapse
- Distensió abdominal (panxa inflada, sobretot la part més propera a les costelles)
- Salivera
- Arcades (intents repetits de vomitar sense expulsar contingut).
- Ansietat, inquietud i caminar constant.
- Letargia i depressió.
- Vocalització: grunyir, rondinar, gemegar,… (signes de dolor)
- Esquena arquejada (signe de dolor).
- Respiració agitada
És una situació d’emergència, que requereix d’una intervenció mèdica i quirúrgica immediata per tal d’incrementar al màxim la supervivència del pacient.
DIAGNÒSTIC
El diagnòstic de la torsió gàstrica es basa en la combinació de l’examen físic i la radiologia o l’ecografia.
L’estómac acostuma a aparèixer ple de gas i en una posició que no és l’habitual. La melsa també gira juntament amb l’estomac.
TRACTAMENT
En primera instància el més important és estabilitzar el pacient en la mesura del possible i descomprimir al màxim l’estómac.
En tots els casos cal realitzar una cirurgia d’urgència, per tal de corregir la torsió i comprovar l’estat d’altres òrgans que es poden veure afectats, com són: la melsa, els intestins o l’esòfag.
Un cop l’estómac està descomprimit i reparat, el cirurgià crea una gastropèxia. Aquesta consisteix en fixar l’estómac a la paret abdominal, en la seva posició anatòmica, per tal de reduir al màxim el risc de patir una torsió en un futur.
El període de recuperació pot ser llarg i existeix un alt risc de patir arítmies cardíaques durant els dies posteriors a la cirurgia.
PREVENCIÓ
- Evitar àpats únics o volums molt grans de menjar. És millor repartir la ingesta total en 2-3 àpats al dia. També existeixen ‘bowls’ destinats a que els animals mengin i beguin més a poc a poc.
- Restringir l’exercici durant un temps després de menjar.
- Gastropèxia de forma preventiva. Es pot dur a terme aprofitant alguna ocasió en què el pacient hagi de ser anestesiat. Es pot realitzar per cirurgia convencional, assistida per endoscòpia o laparoscòpia.
No dubteu en demanar més informació al personal del nostre centre. La prevenció és bàsica, sobretot en animals en risc de patir aquest procés.
Pingback: ELS COPS DE CALOR i LA RADIACIÓ U.V. | Hospital Veterinari J. Prat Morera
Pingback: ELS PETARDS DE SANT JOAN | Hospital Veterinari J. Prat Morera