QUÈ ÉS UN ANIMAL BRAQUICÈFAL?

Anomenem així als animals que tenen el “morro molt curt”. Aquest grup d’animals inclou algunes races de gos com Bulldog anglès i francès, els Bòxer, els Carlins o Pugs, Shih Tzus i Pequinesos. També algunes races de gat com British, Persa o Himalai i algunes races de conill.
Solen tenir els orificis nasals molt petits i el paladar tou molt llarg, tant que dificulta l’entrada d’aire cap a la tràquea i els pulmons.
Tots aquests canvis produeixen dificultats per respirar i menjar amb normalitat i reben el nom de Síndrome del braquicèfal.

QUINS PROBLEMES POT PRODUIR?

Durant la inspiració han de realitzar un major esforç que animals d’altres races. Algunes vegades només produeix un soroll al respirar, sobretot quan dormen, però en altres casos, l’esforç és tan gran que es produeix una inflamació  de la laringe. Quan totes les estructures estan inflamades permanentment es pot produir el que anomenem eversió dels ventricles laríngics. Els cartílags de la tràquea perden la seva força i són incapaços de mantenir l’espai per on passa l’aire fins als pulmons (col·lapse traqueal).

POT SER PERILLÓS?

Si el problema no es soluciona, l’animal pot patir dificultats greus per dormir, intolerància a l’exercici (es cansa molt o no li agrada gens fer exercici) i estarà més exposat a patir problemes respiratoris derivats com les infeccions pulmonars. Durant l’exercici o moments d’excitació poden mostrar un color blavós de la llengua que demostra la mala oxigenació. En casos molt greus poden patir col·lapses i, fins i tot, es pot produir la mort.

COM ES POT DETECTAR?

Tots els animals que pertanyen a aquestes races tenen cert risc a patir dificultats respiratòries i haurien de ser examinats per un veterinari ja des de ben petits. És importantíssim detectar el problema abans no es produeixin els canvis a la laringe i la tràquea ja que, moltes vegades, són irreversibles.

Al nostre centre realitzarem una complerta exploració de les vies respiratòries. En alguns casos serà necessari realitzar una sedació, radiografies del tòrax, electrocardiograma i anàlisis sanguinis per conèixer l’estat de les vies respiratòries i descartar altres problemes pulmonars o cardíacs.

QUIN ÉS EL TRACTAMENT RECOMANAT?

En gairebé tots els casos el més indicat és realitzar una cirurgia. Depenent del cas serà necessari fer més grans els orificis nasals, escurçar el paladar tou o eliminar els ventricles laríngics.

La cirurgia és un procediment ràpid però pot tenir complicacions si no es realitza adequadament. L’anestèsia en aquests pacients és més complexa, sobretot durant el despertar. És imprescindible que es dugui a terme en un centre amb personal preparat i que es segueixin estrictament les instruccions el dia abans de la cirurgia.

QUIN ÉS EL PRONÒSTIC?

El més important és fer un diagnòstic ràpid ja que l’èxit de la cirurgia depèn molt de l’edat de l’animal. Els gossos joves responen molt bé al tractament però alguns gossos més vells poden tenir lesions que ja no es podran corregir.

Aquest procediment millora molt la qualitat de vida de l’animal en la gran majoria dels casos. La recuperació sol ser ràpida i poc dolorosa. Després de la cirurgia haurem de prendre una sèrie de mesures per assegurar una bona alimentació i un ambient tranquil a casa.

QUÈ MÉS PUC FER PER AJUDAR-LO?

Encara que la cirurgia sigui un èxit, el vostre gos necessitarà que conegueu bé com l’heu d’alimentar, exercitar o fins i tot transportar. Per exemple, aquests gossos són molt sensibles a les altes temperatures de l’estiu i, per tant, haureu de tenir especial cura durant els mesos de calor.

Recomanem vacunar a aquests animals contra la “tos de les gosseres”. Aquesta vacuna s’administra en forma de gotes nasals, sense injecció, i pot ajudar a evitar problemes derivats greus.

Al nostre centre us entregarem un document amb tota la informació necessària perquè podeu cuidar-lo de la millor manera.