De la mateixa manera que les persones, els animals envelleixen i pateixen canvis de caràcter, de conducta, disminueixen les ganes de jugar o de fer exercici i fins i tot canvien els seus hàbits alimentaris o d’eliminació.
Tots aquests canvis poden ser atribuïbles al pas dels anys però també poden representar signes de malalties importants que s’haurien de tractar.
És feina del propietari i del veterinari mantenir una bona comunicació per evitar que alguns símptomes de malalties importants siguin considerats “coses de l’edat”.
Les següents preguntes poden ajudar-vos a detectar-los:
〇 Té més/menys gana?
〇 No vol menjar coses dures? Li fa mala olor la boca?
〇 Té més set o orina més?
〇 Li costa més fer pipi? Se li escapa el pipi?
〇 Fa les caques molt toves o dures? “Fa caca” amb dificultat?
〇 Ha guanyat o perdut molt pes en poc temps? Li ha sortit algun ”bony”?
〇 No té ganes de sortir a passejar? Es cansa amb facilitat? Té tos freqüentment?
〇 Li costa aixecar-se? Es llepa les potes? No vol pujar escales?
〇 Vomita freqüentment? Té secrecions o pèrdues vaginals anormals?
〇 Té menys pèl? Li cau molt el pèl?
〇 Està desorientat a casa? Fa pipi allà on mai el feia? És més agressiu?
〇 Sembla que no hi veu gaire? S’està quedant sord?
〇 Té moltes lleganyes o li ploren molt els ulls??
〇 Dorm molt? No dorm a la nit?
Alguns d’aquests signes i símptomes poden ser de molt valor a l’hora de diagnosticar algunes malalties típiques de l’edat avançada.
En alguns casos simplement millorarem la seva qualitat de vida, per exemple, eliminant el dolor produït per l’artrosi. En altres casos podrem fer un diagnòstic precoç de malalties importants i assegurar una llarga vellesa al nostre animal.
És molt important, especialment en animals d’edat avançada, fer periòdicament les revisions de salut. Com sempre, en tots els casos, és millor prevenir que curar.
No dubteu en fer les vostres consultes. L’equip veterinari sempre està a la vostra disposició.
