EN QUÈ CONSISTEIX LA CASTRACIÓ?

La castració és una cirurgia menor en la qual s’eliminen els testicles d’un animal mascle. Els testicles són els encarregats de produir esperma i secretar testosterona, l’hormona sexual masculina més important. Després d’aquest procediment l’animal ja no serà capaç de produir descendència ja que es redueix dràsticament la producció de testosterona i s’elimina totalment la producció d’esperma.

PER QUÈ ÉS RECOMANABLE CASTRAR EL MEU GOS O GAT?

- Reducció del nombre d’animals al carrer: La sobre població,  l’abandonament  i el sacrifici de camades senceres continua essent un problema important en el nostre país. La majoria dels animals abandonats acabaran morint per malnutrició, patiran accidents de trànsit o seran sacrificats. Evitar la reproducció descontrolada representa un benefici, no només als propis animals , sinó també a la societat. La presència d’animals ferotges en zones rurals pot significar un problema per a la fauna salvatge i els ramats. A les ciutats es poden produir agressions a les persones i a les seves mascotes.

- Evitar malalties hereditàries i de transmissió sexual: La displàsia de maluc o “cadera”, la displàsia de colze, el criptorquidisme o les cataractes congènites pertanyen a un gran grup de malalties hereditàries que haurien de ser controlades. Els animals que pateixen alguna d’aquestes malalties no haurien de ser utilitzats com a reproductors i haurien ser esterilitzats per evitar-ne la transmissió. No oblidem que moltes d’aquestes patologies són la conseqüència de la selecció genètica aplicada durant els últims 100 anys.

- Evitar malalties testiculars o relacionades amb la testosterona:

Els animals també poden patir malalties produïdes o agreujades per uns nivells alts de testosterona. Eliminar la font principal de producció de testosterona redueix el risc a patir-les i  en facilita el control mèdic. Algunes d’elles són: hiperplàsia prostàtica benigne (HPB), inflamacions i infeccions de la pròstata, adenoma perianal (tumor al voltant de l’anus), etcètera… El risc de patir malalties com l’orquitis, la torsió testicular, els abscessos i fins i tot els tumors testiculars o de l’epidídim és eliminat totalment.

- Reduir problemes de comportament relacionats amb la testosterona:

En comparació amb els animals castrats,  els mascles “sencers” tendeixen a mostrar més agressivitat cap a altres mascles. En el cas dels gats, les baralles per aconseguir femelles augmenten el risc de transmissió del Virus de la Immunodeficiència Felina (FIV), una malaltia greu que es transmet principalment per mossegades. No afecta a les persones ni als gossos.

Poden mostrar conductes sexuals dirigides a persones o fins i tot a objectes.  Llepant repetidament la zona genital es produeixen inflamacions i infeccions.

Poden mostrar comportaments com el marcatge amb orina i femtes. En el cas dels gats tendeixen a orinar en forma d’esprai, també a l’interior de casa.

En molts casos els mascles marxen de casa o fugen durant un passeig per trobar femelles, això exposa als animals a patir accidents de trànsit, enverinaments o ferides greus a les baralles.

PER QUÈ HI HA OPINIONS EN CONTRA DE LA CASTRACIÓ?

- Augment del risc a patir sobrepès o obesitat: Segons alguns estudis, un animal castrat té uns requeriments energètics diaris fins a un 25% menors que un animal no castrat. La nostra mascota pot patir un augment de pes si no adeqüem la quantitat  i el tipus de dieta després de la castració. Si ho fem i mantenim una bona activitat física el nostre animal mantindrà el seu pes ideal. Demana al teu veterinari que t’aconselli sobre la dieta més adequada.

- Reducció de la musculatura corporal: Els mascles acostumen  a tenir una musculatura major, menys greix corporal i altres característiques que els diferencien de les femelles. Si la castració es du a terme abans de l’edat recomanada pot influir en aquest aspecte.

- Disminució de les qualitats de treball o guarda: Tot i que cap estudi ho ha demostrat, hi ha qui rebutja castrar el seu animal per por que disminueixi el rendiment de l’animal. Per altra banda hi ha qui assegura que els animals castrats són molt  eficients ja que tenen gran capacitat de concentració. Un clar exemple és el dels Gossos d’assistència com el Nino, el labrador que surt a la fotografia.

- Incontinència urinària en el gos: Els músculs encarregats de controlar la micció estan influenciats pels nivells de testosterona.  Tot i que és poc freqüent, alguns mascles castrats tenen dificultats per controlar la micció quan arriben a la vellesa, anys després de ser castrats. En aquests casos el problema es sol resoldre fàcilment amb medicació.

- Obstrucció urinària en el gat: els gats mascles, en general, estan predisposats a patir obstruccions del tracte urinari. La causa pot ser multifactorial; s’ha trobat relació amb l’estrès, les infeccions urinàries, els cristalls a l’orina i el tipus de dieta. Segons alguns estudis, els gats castrats estan més exposats a patir aquest tipus de patologies, en comparació als no castrats.

A QUINA EDAT S’HA DE FER?

L’objectiu és fer-ho en el moment en què encara no hagi adoptat les conductes indesitjables típiques de la maduresa sexual, s’hagi desenvolupat físicament i pugui superar una anestèsia general amb les màximes garanties. Alguns veterinaris defensen que, actualment, el procediment anestèsic és molt segur i ofereixen castracions a les 8 o 9 setmanes d’edat.

El període entre els 5 i els 7 mesos d’edat ha estat durant molt temps acceptat com a període òptim per realitzar la cirurgia.  Al nostre centre recomanem l’edat mínima de 6 mesos excepte algun cas en particular.

EL “BLACKY” JA ÉS VELL, JA NO VAL LA PENA OI?

Mai és tard per castrar al nostre animal però, és cert que, algunes malalties relacionades amb l’edat poden incrementar el risc de l’anestèsia. En aquests casos no està indicat fer la cirurgia si no és necessari.

VULL CASTRAR EL MEU ANIMAL. COM HO FAIG?

Demana al nostre centre quan recomanem fer-ho en el teu animal en concret i decidirem conjuntament el millor dia.

Tot i que el procediment anestèsic és molt curt i molt segur cal minimitzar al màxim el risc. En tots els casos es farà una exploració física complerta per assegurar que “tot funcioni bé”. En alguns casos caldrà una mínima analítica de control i en d’altres pot ser necessari realitzar altres proves diagnòstiques. En tots els casos el propietari serà informat sobre quines proves són necessàries.

EL DIA DE LA CASTRACIÓ:

- Dejú: En tots els casos és totalment imprescindible un dejú per disminuir el risc de vòmit durant l’anestèsia. Factors com l’estat de salut general, la conformació de les vies respiratòries o l’edat del pacient fan variar el temps de dejú necessari. El teu veterinari et recomanarà el temps de dejú adequat per el teu animal. Pot disposar d’aigua per beure fins l’arribada al nostre centre.

- Arribada al nostre centre: L’hora d’ingrés és a les 9 del matí ja que realitzem els procediments quirúrgics durant el matí. És important que el trajecte des de casa sigui tranquil, un passeig abans d’arribar al centre ajudarà a fer més agradable l’espera abans de la cirurgia.

 - Tornar cap a casa: Tot i que el procediment és curt i segur, recomanem que els nostres pacients estiguin sota supervisió veterinària unes hores després de la cirurgia. Un cop a casa podrà fer vida totalment normal, només caldrà assegurar un entorn relaxat per permetre el seu descans. És important que mengin i beguin aigua, però amb moderació.

- Medicació i revisió de la ferida: Els dies posteriors a la castració controlarem el dolor amb antiinflamatoris analgèsics, en alguns casos prescriurem també antibiòtics.

La incisió és de pocs centímetres i les sutures són internes i no s’han de treure. La ferida s’ha de mantenir neta i hem d’evitar que se la llepin. En alguns casos recomanarem un collar isabelí mentre no estiguin sota supervisió a casa.

Revisarem la ferida passats uns dies de manera ràpida i gratuïta.