A mesura que arriben a l’edat avançada, els animals també estan exposats a patir malalties relacionades amb el pas dels anys. Moltes vegades són evidents perquè produeixen símptomes molt clars i repetits, però en altres casos són molt difícils d’identificar ja que se solen atribuir, de manera equivocada, a “coses de l’edat”. És molt important saber què hem de vigilar a casa per assegurar que els nostres animals gaudeixin d’una llarga vellesa amb molta salut.

QUÈ ÉS L’HIPERTIROÏDISME?

L’hipertiroïdisme és una malaltia relativament freqüent als gats majors de 8 anys. Pot afectar també a persones, a gossos i altres animals.

No és una malaltia produïda per cap virus, ni bacteri ni cap agent que es pugui contagiar a altres animals o als altres membres de la família.

Aquest problema es deu a un excés d’hormona tiroïdal. La Tiroxina és produïda a la glàndula tiroides (situada a la zona baixa del coll) i circula pel torrent circulatori per arribar a totes les cèl·lules del cos i controlar-ne la “velocitat de funcionament”.

QUINES SÓN LES CAUSES?

- En el 15 % dels casos, els gats presenten un tumor no cancerós anomenat Adenoma Tiroïdal, localitzat normalment només a un dels costats de la glàndula.

- En el 80 % dels gats és degut a una Hiperplàsia adenomatosa, també no cancerosa.

- Malauradament, el 3 % dels gats afectats presenten un tumor maligne de la glàndula.

Es creu que pot estar relacionat amb les dietes enllaunades i amb alts continguts de iode.

QUÈ ENS POT FER SOSPITAR?

Sigui quina sigui la causa de l’excés d’aquesta hormona, els gats afectats pateixen una sèrie d’alteracions als diversos òrgans i sistemes.

Tot i que pot ser molt evident en alguns casos, la família pot tardar mesos en adonar-se que alguna cosa no va bé.

Els símptomes varien molt entre el diferents gats amb hipertiroïdisme però els més freqüents son:

-       Pèrdua de pes

-       Increment marcat de la gana i/o la set.

-       Pèrdua del pèl en zones concretes, a vegades se l’arrenquen ells mateixos.

-       Pèrdua del costum de netejar-se el pèl.

-       Increment de la quantitat d’orina diària.

-       Increment de l’activitat, nerviosisme o irritabilitat.

-       Incapacitat per descansar.

Altres signes menys freqüents poden ser els vòmits, la diarrea o les femtes molt abundants. Alguns gats poden patir dificultat per respirar i a vegades respiren amb la boca oberta. Pot causar lesions irreversibles al cor, als ulls i a altres òrgans.

Al nostre centre realitzem controls veterinaris periòdics en funció de l’edat dels nostres pacients. Si el vostre gat té més de 4 anys o heu observat algun d’aquests símptomes reserveu hora per a una consulta. Un diagnòstic precoç de la malaltia suposa un molt millor control dels signes i lesions associades. Un gat hipertiroïdeu ben tractat pot mantenir una qualitat de vida normal.

COM HO PODEM CONFIRMAR?

És important que el veterinari pugui veure el vostre gat i sobretot que pugui fer-vos una llista de preguntes. Realitzar un bon examen físic i palpar la zona de la glàndula pot ser molt útil per el diagnòstic, però també per determinar l’estat general del vostre gat. En tots els casos necessitarem un anàlisi senzill per confirmar l’excés de l’hormona a nivell sanguini.

Per determinar quina de les 3 causes origina l’excessiva producció d’hormona i per conèixer l’estat d’alguns del òrgans haurem de realitzar proves com analítiques complertes de sang i orina, radiografies i ecografies de l’abdomen i el pit. En algunes ocasions pot ser recomanable realitzar més proves addicionals.

COM HO PODEM SOLUCIONAR?

És important conèixer l’estat del òrgans afectats amb més freqüència per la malaltia. Depenent de l’estat del vostre gat i de la causa de la sobreproducció d’hormona decidirem si necessita tractament i quin tractament és el més adequat.

L’edat, per si mateixa, fa que alguns gats pateixin disfuncions als ronyons. Detectar-ho és molt important perquè solucionar l’hipertiroïdisme pot significar empitjorar l’estat del sistema urinari i posar en perill la vida de l’animal. Les anàlisis realitzades ens permetran observar qualsevol anomalia.

Les opcions de tractament són molt diferents. En alguns casos caldrà mantenir el tractament durant tota la vida del gat.

No dubteu en fer-nos arribar els vostres dubtes. Si creieu que el vostre gat pot estar afectat per aquesta malaltia, consulteu els nostres veterinaris.