QUÈ ÉS UN MASTOCITOMA?
És un tumor que pot apareixer a la pell. És el tumor cutani més freqüent en el gos (20% dels tumors cutanis). Afecta majoritàriament a animals vells però s’han descrit casos des de les tres setmanes d’edat.
La major part dels casos es donen en gossos de raça indefinida i en algunes races pures com Bòxer, Labrador, Schnauzer i Boston Terrier. Afecta igual a tots dos sexes. També pot afectar els gats.
QUINS TIPUS HI HA?
Se li sol atribuir un grau de diferenciació histològica:
I : bon grau de diferenciació cel·lular, poca infiltració a la dermis.
II : cèl·lules més indiferenciades, infiltració més profunda a la dermis.
III: cèl:lules altament indiferenciades, infiltració a subcutani i teixits més profunds.
També es classifiquen segons el grau de diferenciació, essent els de grau baix, els de millor pronòstic i els de grau alt els que tendeixen a ser més agressius. Els de grau intermig ténen un comportament variable entre els de grau baix i els de grau alt.
Aquesta cassificació, juntament amb l’estadiatge (saber fins a on ha arribat aquest tumor i a quines estructures està afectant) ajuden a definir el tractament més adequat i predir el pronòstic.
No sempre és possible arribar a conèixer el grau de diferenciació i no sempre podem predir l’evolució de la malaltia.
Els mastocitomes localitzats en algunes zones, com la zona genital, són potencialment més agressius que en altres zones.
No sempre apareixen a la pell sinó que poden aparèixer a altres òrgans.
QUINS PROBLEMES OCASIONA?
És un tumor de tipus inflamatori que pot produir problemes a nivell local com la sensació de picor intensa, retard en la cicatrització, inflamació i hemorràgia del propi tumor o d’altres zones. Sovint el “bony” canvia de mida en poques hores, sobretot si l’animal es grata o es llepa.
També pot produir signes gastrointestinals que varien des d’una irritació gàstrica (fins al 80% dels casos) fins a una úlcera perforant (no massa freqüent). Podem observar vòmits, amb un contingut semblant al cafè mòlt si contenen sang digerida, i diarrea, també de color molt negre quan hi ha sang.
Només en casos aïllats produeixen problemes de coagulació que poden donar lloc a sagnats espontanis difícils de controlar. Durant la cirurgia poden haver hemorràgies i hipotensió més importants que en un pacient sa.
COM ES DIAGNOSTICA?
El fet que siguin tumors a la pell i que exfoliin bé permet obtenir un diagnostic bastant acurat utilitzant la tècnica de l’aspiració amb agulla fina. És un mètode ràpid i econòmic perque és molt poc invasiu i no cal realitzar-lo sota cap tipus de sedació.
L’observació de la mostra permet el diagnòstic en molt casos però sempre serà indispensable realitzar un estudi histològic a partir d’una biòpsia per determinar el grau de diferenciació.
Caldrà realitzar altres proves d’imatge o laboratori per coneixer l’extensió de la malaltia.
PER QUÈ NECESSITA TRACTAMENT?
Es tracta d’una malaltia que pot ser mortal en molts casos i que pot privar d’una qualitat de vida acceptable en molts d’altres. El tractament indicat pot ser la cirurgia, la radiació o la quimioteràpia. A vegades totes tres tècniques poden ser necessàries.
PRONÒSTIC
La curació complerta és possible en alguns casos, en d’altres només s’aconsegueix frenar la evolució de la malaltia i reduir els símptomes.
Els mastocitomes de grau baix solen produir metàstasis en només el 10 % dels casos, mentre que el potencial metastàtic dels de grau alt varia entre el 55 i el 96%.
Es coneix que el 83% dels gossos amb mastocitomes de grau baix viuen fins a 4 anys si l’extirpació quirúrgica ha estat complerta. Només el 6% dels gossos amb mastocitomes de grau alt viuen després de 4 anys de ser diagnosticats.
Factors com el grau de diferenciació, el moment en el que detectem la malaltia, la zona afectada i la resposta individual al tractament, són decisius en l’èxit o el fracàs del tractament.
