LES ÚLCERES CORNEALS són lesions a la superfície ocular que es produeixen freqüentment, tant a gossos com a gats.  L’origen pot ser un cop durant una baralla, l’espina d’una planta o fins i tot el propi animal intentant alleujar la sensació de picor a l’ull.  En altres ocasions les úlceres no es produeixen per un traumatisme sinó que apareixen afavorides per alguns factors predisposants.

Certes patologies com la diabetis, la incapacitat per produir prou llàgrima i alguns problemes de conformació de l’ull i les parpelles poden augmentar molt el risc a patir úlceres. A vegades poden aparèixer sense cap motiu aparent i la seva progressió pot ser molt i molt ràpida.

Poden produir  cicatrius que causen reducció de la visió i exposar l’ull a patir infeccions severes. El tractament pot ser senzill en alguns casos on només caldrà l’aplicació de varies gotes al dia però en alguns casos pot perillar la integritat de l’ull i pot ser necessària la cirurgia.

Els signes que poden ser fàcilment detectats pel propietari són el fet que parpellegi amb més freqüència, que no obri l’ull totalment, que s’amagui de la llum intensa o que llagrimegi de forma excessiva. L’edema de la còrnia és també molt freqüent i, a simple vista, veurem un color blanquinós a la “part transparent de l’ull”.

EL GLAUCOMA és, a nivell pràctic, un augment de la pressió interna de l’ull. Per motius diversos, els mecanismes encarregats d’equilibrar la formació i eliminació del líquid a l’interior de l’ull, poden deixar de funcionar correctament.

Igual que les persones, els animals que pateixen glaucoma poden necessitar tractaments crònics i invasius, a més de les revisions oculars periòdiques.

En els nostres animals el problema pot ser molt més difícil de controlar que a les persones i, fins i tot, pot produir la ceguesa permanent en poques hores. El tractament varia entre la medicació en forma de gotes i comprimits o la cirurgia.

En molt casos la còrnia agafa un color blanquinós o fins i tot blavós, la pupil·la està molt dilatada i els vasos sanguinis de la “zona blanca” de l’ull es fan molt evidents. A les persones els produeix sensació de migranya i, es creu que, als animals produeix un dolor similar.

LES CATARACTES apareixen per una degeneració del contingut del cristal·lí. En la majoria d’animals apareixen quan s’acosten a la vellesa i la seva aparició sol ser lenta progressiva. En algunes ocasions apareixen de manera sobtada, per exemple després de rebre un cop a l’ull o en situacions d’hiperglucèmia greu en el cas dels animals diabètics. No només pot produir una reducció total de la visió sinó que també pot produir inflamació important de l’ull, luxacions del cristal·lí i glaucoma.

Avui dia, la cirurgia oftalmològica veterinària està molt desenvolupada i especialistes molt preparats realitzen cirurgies semblants a les realitzades en persones. El cristal·lí degenerat pot ser substituït per una pròtesis que permet una visió molt bona als nostres animals.

És imprescindible detectar el problema abans que progressi massa per reduir les complicacions post-operatòries i augmentar les probabilitats d’èxit.