QUÈ ÉS LA OVARIOHISTERECTOMIA?

L’ovariohisterectomia (OHE) és una cirurgia molt freqüent en la pràctica veterinària. Consisteix en l’extirpació de l’úter i els ovaris, que són els responsables de produir òvuls i estrògens (principal hormona sexual femenina). Després de la cirurgia la femella ja no podrà quedar gestant ni entrar en zel perquè es bloqueja totalment la producció d’òvuls i la d’estrògens es redueix gairebé a zero.

PER QUÈ ES RECOMANA REALITZAR AQUESTA CIRURGIA?

- Prevenció de malalties ovàriques, uterines o relacionades amb la producció d’estrògens: les femelles esterilitzades mai patiran malalties com la piòmetra (infecció de l’uter), el càncer d’úter, els quists ovàrics o la hiperplàsia vaginal. A més, amb l’esterilització també reduïm dràsticament el risc de patir tumors mamaris, sobretot si es realitza quan són joves.

- Eliminació dels comportaments relacionats amb el zel: evitarem l’atenció no desitjada per part dels mascles, l’eliminació freqüent d’orina, les pèrdues de flux sanguinolent i l’instint de fuga en busca de mascles. En les gates eliminarà els miols i les reunions de mascles, que poden arribar a ser molt molestos per la família i els veïns.

- Rendible econòmicament: el cost de l’OHE és inferior al de mantenir les cries o al de les cirurgies necessàries en cas de piòmetra, tumors mamaris i altres malalties que poden requerir cirurgies d’urgència i posar en perill la vida dels nostres animals.

- Evitar fàrmacs per controlar el zel: tenen molts efectes secundaris, un cost elevat i poden afavorir l’aparició de diverses malalties com la piòmetra, tumors mamaris, obesitat, diabetis, etc.. A més, requereixen injeccions o comprimits de forma periòdica.

- Reducció de la superpoblació: a Espanya s’abandonen cada any més de 90 mil gossos i un nombre superior de gats, la majoria dels quals moren al carrer o són sacrificats. El control de la natalitat representa un benefici pels animals i també per la societat. Els animals abandonats poden produir o patir agressions, provocar accidents de trànsit i atacar els ramats causant importants pèrdues.

PER QUÈ HI HA OPINIONS EN CONTRA DE L’ESTERILITZACIÓ DE LES FEMELLES?

- Obesitat o sobrepès: en tots els animals és fonamental mantenir una activitat física i dieta adequades. L’obesitat és un problema multifactorial relacionat amb una dieta inapropiada, nivells baixos d’exercici i algunes malalties. Hem de tenir en compte que els animals esterilitzats guanyen pes més fàcilment perquè necessiten fins a un 25% menys d’energia diària que un animal sencer. Per això, el control de l’exercici i la dieta és encara més important en les femelles esterilitzades.

- “Una camada com a mínim”: no és necessari que les femelles tinguin, al menys, una camada en la seva vida. A diferència de l’espècie humana, en gosses no s’ha demostrat l’efecte protector de la gestació en el desenvolupament de tumors mamaris.

- Incontinència urinària: els estrògens potencien l’activitat del sistema nerviós simpàtic, responsable de mantenir el to de l’esfínter uretral extern. Si els nivells d’estrògens no són suficients per mantenir l’esfínter tancat, es produeix la sortida d’orina quan l’animal es relaxa o dorm. Tot i això, la incidència és inferior al 10% i la resposta al tractament farmacològic és excel·lent.

QUINA ÉS L’EDAT RECOMANADA PER FER LA CIRURGIA?

Es recomana fer-la entre els 6 i els 9 mesos d’edat. En aquest moment l’animal ja s’ha desenvolupat però encara no mostra el comportament de zel. A més, el risc anestèsic és menor, la cirurgia és més senzilla i el període de recuperació és més curt que en un animal vell o malalt.

CANVIARÀ EL CARÀCTER DE LA MEVA MASCOTA DESPRÉS DE L’OPERACIÓ?

L’esterilització no canvia de forma dràstica el caràcter de l’animal (vitalitat, afecte, ganes de jugar…). En qualsevol cas, els canvis de comportament milloren la seva qualitat de vida i la de les persones amb qui conviu.

COM PREPARAR EL NOSTRE ANIMAL PEL DIA DE LA CIRURGIA

- Dejú: En tots els casos és totalment imprescindible un dejú per disminuir el risc de vòmit durant l’anestèsia. Factors com l’estat de salut general, la conformació de les vies respiratòries o l’edat del pacient fan variar el temps de dejú necessari.  El teu veterinari et recomanarà el temps de dejú adequat per al teu animal. Pot disposar d’aigua per beure fins l’arribada al nostre centre.

- Arribada al nostre centre: L’hora d’ingrés és les 9 del matí ja que realitzem els procediments quirúrgics durant el matí. És important que el trajecte des de casa sigui tranquil, un passeig abans d’arribar al centre ajudarà a fer més agradable la espera abans de la cirurgia.

 - Tornar cap a casa: Tot i que el procediment és curt i segur, recomanem que els nostres pacients estiguin sota supervisió veterinària unes hores després de la cirurgia. Un cop a casa podrà fer vida normal, només caldrà assegurar un entorn relaxat per permetre el seu descans i limitar una mica l’exercici durant 5 dies.

- Medicació i revisió de la ferida: Els dies posteriors a la cirurgia controlarem el dolor amb antiinflamatoris analgèsics, en alguns casos prescriurem també antibiòtics.

La incisió és de pocs centímetres i les sutures son internes i no s’han de treure. La ferida s’ha de mantenir neta i hem d’evitar que s’ho llepin. En alguns casos recomanarem un collar isabelí mentre no siguin sota supervisió a casa. Revisarem la ferida passats uns dies de manera ràpida i gratuïta

PROVES PREOPERATÒRIES

L’OHE es realitza amb anestèsia general, que s’elimina de l’organisme principalment per l’acció del fetge i els ronyons. Les proves preoperatòries, com l’examen físic extern i els anàlisis de sang, ens permeten detectar patologies en aquests òrgans que poden dificultar la recuperació anestèsica i ens permeten escollir els protocols anestèsics més segurs en cada cas. L’examen físic extern es fa a tots els animals que se sotmetran a una cirurgia de forma rutinària. En canvi, les altres proves com els anàlisis de sang, són especialment necessàries en animals d’edat avançada, tot i que també són recomanables en animals joves ja que hi ha races predisposades a patir alteracions congènites (des del naixement) en aquests òrgans (per exemple els Shar-Pei, Doberman, Bull Terriers…).