Piòmetra significa pus a l’úter. Aquesta malaltia està relacionada amb la secreció de progesterona, l’hormona que produeix els canvis necessaris per fer possible la gestació. Durant el període posterior al zel, encara que la femella no hagi quedat gestant, se secretaran quantitats importants d’aquesta hormona. Degut a això, es produiran una sèrie de canvis que facilitaran que els bacteris del tracte urinari colonitzin l’aparell reproductor. Si aquestes bactèries i toxines arriben a la sang, poden produir una infecció sistèmica greu que pot causar la mort de l’animal. El bacteri involucrat més freqüentment en aquestes infeccions és Escherichia coli.

FACTORS PREDISPOSANTS

-      Espècie i Raça: afecta més a les gosses, ja que aquestes ovulen de forma periòdica cada 6 mesos. En les gates és menys freqüent perquè tenen una ovulació induïda per la còpula.

No hi ha predisposició racial en gosses.  A l’espècie felina afecta més a les gates de pèl curt i a les de raça siamès.

-      Edat: la piòmetra sol presentar-se entre els 6 i els 11 anys d’edat.

-      Administració d’estrògens o progestàgens: la utilització d’aquestes hormones com a mètode anticonceptiu o inhibidor del zel augmenta el risc de patir piòmetra i altres malalties com els tumors mamaris.

-      Nombre de parts: les gosses que no han parit mai tenen un risc major de desenvolupar aquesta infecció comparat amb les gosses que ja han tingut algun part. Evidentment, si s’han esterilitzat correctament el risc serà zero.

COM HO PODEM DETECTAR A CASA?

Aquesta infecció acostuma a produir-se entre 4 i 8 setmanes després del zel (en la fase de diestre, uns 45 dies després de l’ovulació), o després de l’administració d’estrògens o progestàgens.

En alguns casos és evident que hi ha una descàrrega de pus a través de la vulva (quan el cèrvix o coll uterí queda obert) però en altres casos no és tant fàcil identificar el problema (quan el cèrvix queda tancat) ja que la infecció s’acumula a l’interior de l’úter i no hi ha cap secreció anormal a l’exterior.

Els principals signes que podem observar són:

-        Augment de la producció d’orina i del consum d’aigua

-        Apatia

-        Febre

-        Anorèxia i deshidratació

-        Distensió abdominal

-        Vòmits i diarrea

-        Pèrdues vaginals de sang i pus (si el cèrvix està obert)

DIAGNÒSTIC

Per diagnosticar aquesta infecció uterina es poden realitzar analítiques de sang i orina per determinar el nivell de deshidratació, detectar un augment del recompte de glòbuls blancs i veure si hi ha afectació renal o altres alteracions metabòliques. També es poden realitzar proves d’imatge, com l’ecografia o la radiografia, per detectar acumulacions anormals de líquid a l’úter.

TRACTAMENT

El tractament d’elecció és l’ovariohisterectomia (OHE), cirurgia en la qual s’extreu l’úter i ambdós ovaris. Tot i que és imprescindible estabilitzar abans el pacient, s’haurà de realitzar la cirurgia en poques hores, sobretot en piòmetra tancada, ja que el risc de perforació uterina i peritonitis (infecció abdominal) és molt major degut a l’acumulació de líquid.

PRONÒSTIC

Sense un tractament adequat aquesta infecció és mortal en tots els casos.

El pronòstic després de la cirurgia és excel·lent, amb una mortalitat després de la cirurgia només del 5%.