Arriba la calor de veritat, durant aquests mesos d’estiu és freqüent superar els 30^º C i la sensació de calor s’accentua depenent del grau d’humitat ambiental. Comencem a portar roba més fresca, prenem begudes glaçades, anem a la platja i intentem reduir l’activitat durant les hores més caloroses. Tot i això ens passem tot el dia suant. Les glàndules sudorípares, repartides a gairebé tota la pell, formen petites gotes de suor que queden a la superfície del nostre cos. Durant l’evaporació d’aquestes gotes, es produeix un intercanvi de calor que ens permet mantenir la temperatura corporal dins dels seus límits normals.

Aquesta estratègia per refredar-nos pot semblar-nos poc higiènica però és realment efectiva. Desgraciadament alguns animals com els gossos no tenen aquesta capacitat i utilitzen mètodes menys eficaços com el panteix (jadeo en castellà). Quan l’aire fred entra a les vies respiratòries s’escalfa i és eliminat, permetent que es refredi el cos. Les venes es dilaten per “acostar la sang a l’exterior” i facilitar la baixada de la temperatura. Per això alguns gossos, especialment els de mida més gran, els braquicèfals i els que tenen gran quantitat de pèl, poden patir problemes seriosos a l’hora de dissipar la calor.

QUÈ ÉS UN COP DE CALOR?

Un cop de calor es produeix quan l’animal genera més calor corporal del que pot dissipar. En condicions normals, la temperatura d’un gos sol rondar els 38^º C. Si es produeix un augment de la temperatura i la ingesta d’aigua és insuficient poden aparèixer signes de deshidratació. Si la temperatura supera els 41^º C existeix un alt risc de patir lesions greus. L’animal entra en estat de xoc, les proteïnes deixen de fer la seva funció i es produeix una fallada multi orgànica que provoca la mort en pocs minuts.

[/one_half]

Aquestes imatges corresponen a lesions observades durant la necròpsia d’animals morts per un cop de calor. Observeu les hemorràgies produïdes al cervell i l’intestí.

(Pathophysiology and Pathological findings of heatstroke in dogs, 8/1/2013, Mariarita Romanucci, Leonardo Della Salda)

QUINES MESURES PODEM PRENDRE?

El més important és mantenir una bona ventilació dels espais on sigui el nostre gos. Evitarem sempre els espais tancats, especialment si estan exposats a la llum solar. La gran majoria de casos de cop de calor fatal es solen produir quan un gos es queda tancat dins d’un vehicle. A l’interior d’un cotxe exposat a la llum del Sol la temperatura pot arribar als 50^º C en menys de 20 minuts. Una parada per fer un cafè a l’autopista pot ser suficient per causar la mort d’un gos tancat al cotxe.

Assegurarem la disponibilitat d’aigua a diferents punts de la casa.

Evitarem els passejos llargs i l’exercici intens durant les hores més caloroses del dia. Alguns gossos molt actius mostren sempre ganes de jugar i córrer, això no significa que puguin mantenir la seva temperatura controlada. En molts dels casos l’animal afectat no mostrava signes de calor o debilitat fins que va col·lapsar de sobte.

A vegades és més útil assegurar que hi hagi corrent d’aire i una bona ombra que mullar el nostre gos: Quan mullem la pell amb aigua freda es produeix una vasoconstricció que pot dificultar encara més “el refredament de la sang”.

Dividirem els àpats en racions més reduïdes, especialment en gossos amb alt risc de patir torsió o dilatació gàstrica.

LA RADIACIÓ ULTRAVIOLADA

Passar per la perruqueria per tallar una mica el pèl pot ser útil en alguns casos però hem de recordar que actua també com a aïllant tèrmic i protegeix la pell de la radiació ultraviolada.

L’ús de protectors solars és molt recomanat, sobretot en animals de pell blanca i a les zones més exposades al sol. D’aquesta manera reduirem el risc a patir cremades, inflamacions i, fins i tot, tumors cutanis. Lesions com el carcinoma de cèl·lules escamoses són freqüents en zones com els llavis, el nas i les puntes de les orelles.

Si teniu alguna pregunta, no dubteu en contactar amb el nostre centre. La prevenció de malalties és una eina bàsica a l’estiu.