La Meiga és una gosseta de gairebé 2 mesos. Com tots els cadells, té ganes de jugar tot el dia i mossegar tot el que va trobant per davant. El Gerardo, el noi que l’havia recollit feina només 4 dies, li havia habilitat una part de la casa per que ella pogués jugar sense cap perill aparent.

Un dia, mentre la família era fora treballant, la Meiga va decidir de posar-se a rossegar una taula que hi havia a l’espai. Quan el Gerardo va tornar a casa va trobar la Meiga enganxada a la taula. Una barra de ferro en forma d’espiral li havia perforat la boca per sota la llengua i entrava més de 10 centímetres abraçant la mandíbula completament. Estava esgotada, tant que van pensar que era morta. A terra hi havia molta sang i el pànic es va apoderar de tota la família. Van intentar desenganxar-la però no hi havia manera. Desesperat, va trucar al nostre centre al voltant de les 11 de la nit.

El personal del nostre centre va acudir-hi en pocs minuts per ajudar. Quan vam arribar la Meiga estava en greu perill de mort per que havia perdut molta sang i portava hores lluitant per aconseguir alliberar-se. Ràpidament, li vam començar a donar fluids intravenosos i medicació  per alleujar el dolor i controlar les possibles infeccions. Tan bon punt vam estabilitzar-la vam procedir a tallar la taula. Eren 1’5 centímetres de diàmetre de ferro massís. Amb poques eines i molta imaginació vam alliberar la gosseta. Immediatament va ser traslladada al nostre centre per continuar el tractament.

Sota anestèsia, vam suturar l’orifici per aturar l’hemorràgia i vam ingressar la Meiga a la unitat de cures intensives. Tenia la llengua molt inflamada i això li dificultava la respiració. El Gerardo, amb les mans encara plenes de sang, va voler estar al seu costat en tot moment.

En poques hores la Meiga va començar a recuperar-se de l’estat de xoc però, ara, la major preocupació era saber si la mandíbula havia patir alguna fractura o luxació ja que la Meiga no podia moure gens la boca i semblava que les dents no encaixaven bé les unes amb les altres. Hi havia una inflamació molt gran i tots els músculs de la zona s’havien esgarrat.

Al cap de pocs dies i després de rebre molta ajuda, va començar a moure la boca però va aparèixer un nou problema. Tot i haver estat rebent antibiòtics, va començar a produir-se una infecció sota la llengua.

Aleshores vam haver de intervenir i li vam posar un drenatge per poder netejar la zona cada poques hores.

Vam repetir també unes sutures a la base de la llengua ara que no hi havia tanta inflamació.

Un cop curada la infecció vam deixar que la ferida anés cicatritzant per si sola i en pocs dies es va solucionar.

Avui la Meiga torna a ser una gosseta ben saludable. No li ha quedat cap seqüela i ja torna a mossegar tot el que pot.

Ara, el Gerardo i la resta de la família recorden amb humor aquell moment. Van decidir que podíem fer tot el necessari per salvar-la i han sigut uns cuidadors exemplars a casa.